En David professor, pedagògic i mediador de l’escola de Vilafranca del Penedès,que ens va fer la conferència, ens va explicar una mica sobre ell mitjançant signes, els assistits tenien que interpretar que volia dir cada una. A mesura que anava explicant les signes, ho relacionava amb la mediació, perquè cadascuna té una historia per a ell i tot relacionat amb la mediació. A partir d’això ens va explicar el concepte de mediació, les seves fases, les seva finalitat i les funcions del mediador.
El que puc dir, és que ha sigut una de les millors conferències que he assistit, perquè esta relacionada amb el que vull ser en el futur, “mediadora en l’àmbit familiar” perquè aquest àmbit és molt important per formar la personalitat, ja que afecta tant positivament com negativament; llavors en aquesta conferència vaig aprendre moltes coses a les quals no els hi donava molta importància. Com per exemple preguntar als subjectes si estan ganes en resoldre el conflicte, perquè pensava/creia que ells anaven amb aquest objecte llavors no fa falta preguntar-los.
Tal com ha dit el mediador; que la mediació no només és dur a terme en l’àmbit escolar sinó en tots els àmbits, aleshores crec que totes els àmbits han de plantejar de tenir aquest tipus de projecte, com per exemple en les oficines, associacions... i no només aquells que estan dirigits a la infància, sinó a totes les persones tan si tenen estudis o no; perquè la mediació va adreçada a tothom i l’única que cosa que cal comentar es que els usuaris han de tenir aquests aspectes(respectar el torn, no insultar i cooperació) desenvolupades per obtenir els resultats desitjats (posar-se d’acord per seleccionar el problema), i l’altra cosa que és molt important és el sentiment, que té un paper fonamental, que es arribar als altres a traves d’aquests.
I el que més m’ha cridat l’atenció és que el mediador no aconsella ni proposa propostes per resoldre el conflicte, perquè jo no ho sabia, això em va animar per lluitar i aconseguir la meva meta, perquè d’aquesta manera els subjectes aprenen a ser autònoms i responsables de les seves accions, al mateix temps es disminueix l’atribució dels altres en els problemes personals i augmenta la consciencia/reflexió abans i després de l’actuació.
Mentre el mediador explicava on i com s’ha de dur a terme la mediació “ que ha de ser cara a cara”, em va venir al cap, les noves tecnologies que vaig estudiar en el mòdul d’alfabetització multimodal, en el qual vaig descobrir que hi ha eines que faciliten la comunicació entre més de dues persones; com per exemple la videoconferència, a partir d’aquest descobriment vaig plantejar de fer la mediació mitjançant aquesta via, perquè pensava que d’aquesta manera els subjectes s’expressarien millor; però resulta que no és convenient per la mediació, aleshores he de canviar de plantejament, encara que no estic segura del tot. I la conclusió que he tret d’això és, encara que les noves tecnologies estiguin tan evolucionades, sempre hi haurà alguns aspectes molt determinants en les quals no les podem aplicar.
Per finalitzar, crec que la mediació és una eina molt potent, i els educadors l’han de tenir en compte, perquè el fet de interaccionar amb persones provoca problemes de més o menys complexitat, ja que no tots els problemes es solucionen amb aquesta eina.
